Paisatge

1. Porció del territori que presenta unes característiques morfològiques i funcionals semblants, com a resultat de lacció i la interacció de factors naturals i humans. Es correspon amb la superfície de l'espai geogràfic que abraça la mirada humana en escales intermèdies, tot i que també es maneja en les classificacions de les seves modalitats a escala mundial. El paisatge s'ha convertit en un instrument bàsic en la planificació territorial, per això és important la representació cartogràfica de les modalitats existents al territori objecte d'actuació. 2. Qualsevol part del territori tal com la percep la població, el caràcter de la qual sigui el resultat de l'acció i la interacció de factors naturals i/o humans.