Penillanura

1. Forma de relleu que sol ocupar grans extensions i que, per efecte de l'erosió, presenta una superfície suaument ondulada, gairebé sense diferència d'alçada entre valls i interfluvis. Integrada per materials antics i erosionats, la formació correspon al final del cicle d'erosió, que es completa amb la destrucció total dels relleus. Dóna com a resultat un relleu monòton i poc elevat sobre el nivell de base, en què ocasionalment apareixen relleus residuals. A Espanya es localitzen a la zona oest de les submesetes. 2. Superfície extensa de baix relleu, amb valls amples i planes, resultat d'un prolongat procés erosiu, formada en medis humits per denudació subaèria, amb el mar com a nivell de base.

Font: 1. Glossari de termes. Institut Geogràfic Nacional 2. Glossari de Geologia. Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals – Universitat de Granada
caCatalà