Directiva 2001/42 del parlament europeu i del consell de 27 de juny de 2001 relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes al medi ambient.
Inici » Plataforma de coneixement » Documents i estudis » L'avaluació d'impacte ambiental en els projectes de regadiu
La Directiva 2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, va ser incorporada al nostre ordenament jurídic a través de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que va integrar en una sola norma la regulació sobre avaluació ambiental dels plans i programes i l'avaluació de les repercussions dels projectes públics i privats sobre el medi ambient.
Amb posterioritat, s'aprova la Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d'abril del 2014, per la qual es modifica la Directiva 2011/92/UE, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, que va entrar en vigor el 11 de maig.
Amb data 29 de maig de 2015 i 18 d'octubre de 2017, la Comissió Europea va remetre dues cartes d'emplaçament a Espanya en què considera que el legislador espanyol ha consagrat alguns llindars no suficientment justificats en els epígrafs de l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, que no s'adequa al que disposa la Directiva 2011/92/UE.
Per tal d'abordar la incorporació al nostre ordenament de les novetats introduïdes per la Directiva 2014/52/UE, es va aprovar la Llei 9/2018, de 5 de desembre, per la qual es modifica la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental; la Llei 21/2015, del 20 de juliol, per la qual es modifica la Llei 43/2003, del 21 de novembre, de Montes, i la Llei 1/2005, del 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.
A més de completar la incorporació al nostre ordenament de la Directiva 2014/52/UE, aquesta llei va procedir a modificar la redacció de la disposició final novena de la Llei 21/2013, relativa a l'autorització de desplegament de la llei, a fi d'ampliar i concretar la facultat del Govern per a modificar-ne els disposin les normes internacionals i el dret de la Unió Europea per via reglamentària, mitjançant un procediment més àgil, capaç de garantir-ne l'adaptació a la successió de canvis normatius ia l'evolució del coneixement científic.
I finalment, es va aprovar el Reial Decret 445/2023, de 13 de juny, pel qual es modifiquen els annexos I, II i III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, que regulen els projectes sotmesos a l'avaluació ambiental ordinària i simplificada, respectivament, a fi de garantir una transposició adequada al nostre ordenament jurídic de la Directiva 2011/92/UE, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, així com una major coherència i actualització dels seus continguts.
La Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació d'impacte ambiental, al text consolidat, estableix el següent a l'article 7. Àmbit daplicació de lavaluació dimpacte ambiental.
1. Seran objecte d'una avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes següents:
a) Els compresos a l'annex I, així com els projectes que, presentant-se fraccionats, assoleixin els llindars de l'annex I mitjançant l'acumulació de les magnituds o dimensions de cadascun dels projectes considerats.
b) Els compresos a l'apartat 2, quan així ho decideixi cas per cas l'òrgan ambiental, a l'informe d'impacte ambiental, d'acord amb els criteris de l'annex III.
c) Qualsevol modificació de les característiques d'un projecte consignat a l'annex I oa l'annex II, quan aquesta modificació compleix, per si sola, els llindars establerts a l'annex I.
d) Els projectes inclosos a l'apartat 2, quan així ho sol·licite el promotor.
2. Seran objecte duna avaluació dimpacte ambiental simplificada:
a) Els projectes compresos a l'annex II.
b) Els projectes no inclosos ni a l'annex I ni l'annex II que puguin afectar de manera apreciable, directament o indirectament, Espais Protegits Xarxa Natura 2000.
c) Qualsevol modificació de les característiques d'un projecte de l'annex I o de l'annex II, diferent de les modificacions descrites a l'article 7.1.c) ja autoritzats, executats o en procés d'execució, que puguin tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient. S'entendrà que aquesta modificació pot tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient quan suposi:
1r Un increment significatiu de les emissions a l'atmosfera.
2n Un increment significatiu dels abocaments a llits públics o al litoral.
3r Increment significatiu de la generació de residus.
4t Un increment significatiu en la utilització de recursos naturals.
5è Una afecció a Espais Protegits Xarxa Natura 2000.
6è Una afecció significativa al patrimoni cultural.
d) Els projectes que, presentant-se fraccionats, arribin als llindars de l'annex II mitjançant l'acumulació de les magnituds o dimensions de cadascun dels projectes considerats.
e) Els projectes de lannex I que serveixen exclusiva o principalment per desenvolupar o assajar nous mètodes o productes, sempre que la durada del projecte no sigui superior a dos anys.
Atenent el Reial Decret 445/2023, de 13 de juny, pel qual es modifiquen els annexos I, II i III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, que regulen els projectes sotmesos a l'avaluació ambiental ordinària i simplificada, s'indiquen a continuació actuacions en el marc de la transformació, la millora o la consolidació del regadiu, que podrien estar considerades en aquests annexos.
Els projectes d'aquesta naturalesa es nomenen explícitament dins del Grup 1 -relatiu a l'agricultura-, requerint un nivell de sotmetiment a avaluació ambiental segons la dimensió de la superfície que afectin, així com dins del Grup 9 -definit per a altres projectes-, quan es trobin a espais protegits.
A més dels llindars preestablerts, incorpora com a criteris, per a la seva atenció especial, la capacitat d'absorció del medi natural i cultural. Així com en funció de l'estat de les masses d'aigua de les que prenguin aigua oa les que aboquin, a la seva fase d'explotació.
També hi ha actuacions que poden estar incloses en alguns projectes de regadiu, recollides en altres grups -definits com energètics, hidràulics o gestió de l'aigua-, o fins i tot actuacions que poden estar vinculades al regadiu com a –indústries de productes alimentaris-.
Les comunitats autònomes poden establir més nivells d'exigència ambiental als de la legislació nacional, per la qual cosa en cas que els projectes depenguessin dels seus òrgans substantius i ambientals respectius els aplicarien.
Atenent l'ANNEX I Projectes sotmesos a l'avaluació ambiental ordinària regulada al títol II, capítol II, secció 1a.
Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia.
b) Transformació d'àrees sense cultivar o àrees naturals o seminaturals per a l'explotació agrícola sobre una superfície més gran de 50 ha.
c) Projectes de gestió de recursos hídrics per a l'agricultura, inclosa la transformació en regadiu i la millora o consolidació del regadiu, que afectin més de 100 ha.
Grup 3. Indústria energètica.
g) Construcció de línies elèctriques amb un voltatge igual o superior a 220 kV i una longitud superior a 15 km, llevat que discorrin íntegrament en subterrani per sòl urbanitzat, així com les seves subestacions associades.
j) Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, que no s'ubiquin a cobertes i teulades i que ocupin més de 100 ha de superfície.
Grup 9. Altres projectes.
a) Els projectes següents quan es desenvolupin en espais protegits de la Xarxa Natura 2000, en espais naturals protegits, en zones humides d'importància internacional (Ramsar), en llocs naturals de la Llista del Patrimoni Mundial, en àrees o zones protegides dels Convenis per a la protecció del medi ambient marí de l'Atlàntic del Nord-est (OSPAR) o per a la protecció del medi marí i de Mediterrani de Reserves de la Biosfera de la UNESCO. No s'entenen inclosos els projectes expressament permesos a la zonificació i normativa reguladora de l'espai. Per acreditar que un projecte no és susceptible de causar efectes adversos apreciables sobre un daquests espais, el promotor podrà sol· licitar informe a lòrgan competent per a la gestió del dit espai.
1r Transformació d'àrees sense conrear o àrees naturals o seminaturals per a l'explotació agrícola sobre una superfície més gran de 10 ha.
2n Concentracions parcel·làries.
3r Projectes de gestió de recursos hídrics per a l'agricultura que suposin la transformació en regadiu, consolidació o millora de més de 10 ha.
4t Projectes d'avenament o drenatge de terrenys de més de 10 ha.
10è Línies elèctriques amb una longitud superior a 3 km, excloses les que travessen zones urbanitzades.
16è Instal·lacions de conducció d'aigua a llarga distància amb un diàmetre de més de 800 mm i una longitud superior a 10 km.
20è Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar destinada a la venda que ocupin una superfície de més de 10 ha.
Atenent a l'ANNEX II Projectes sotmesos a l'avaluació ambiental simplificada regulada al títol II, capítol II, secció 2a.
Grup 1. Agricultura, silvicultura, aqüicultura i ramaderia.
a) Projectes de concentració parcel·lària.
c)Projectes de transformació, ampliació o consolidació de regadius de 10 o més hectàrees; així com els compresos entre 1 ha i 10 ha que compleixin algun dels criteris generals, o que ocupin lleres o aiguamolls permanents o estacionals representats al mapa Institut Geogràfic Nacional (IGN) a escala 1:25.000, o es desenvolupin en zones amb nivells d'erosió hídrica >10 t/ha*any. Projectes de millora o modernització de regadius compresos entre 10 i 100 ha que compleixin algun dels criteris generals, o que ocupin lleres o aiguamolls permanents o estacionals representats al mapa IGN a escala 1:25.000, o es desenvolupin en zones amb nivells d'erosió hídrica >10 t/ha fauna aquàtica a la presa oa la caiguda de la fauna terrestre a la xarxa de canals. Avenament o drenatge de terrenys de 1 o més hectàrees; així com els inferiors a aquesta superfície que es trobin en alguna de les circumstàncies següents: criteris generals 1 o 2, o afectin terrenys ocupats per vegetació natural, afectin lleres o aiguamolls permanents o estacionals representats al mapa IGN a escala 1:25.000 o contemplin drenatges a menys de 100 m.
d) Projectes per destinar àrees incultes o amb vegetació natural o seminatural a l'explotació agrícola de 10 o més hectàrees, així com les compreses entre 1 i 10 hectàrees que compleixin els criteris generals 1 o 2, o que suposin l'eliminació d'arbratge en més d'1 ha, o que ocupin caus escala 1:25.000, o es desenvolupin a zones amb nivells d'erosió hídrica >10 t/ha*any (INES), o es realitzin en zones on la vegetació natural o seminatural ocupi menys del 5% de la superfície (cercle d'1 km de radi).
Grup 2. Indústries de productes alimentaris.
Grup 4. Indústria energètica.
b) Construcció de línies elèctriques (projectes no inclosos a l'annex I) amb un voltatge igual o superior a 15 kV, que tinguin una longitud superior a 3 km, incloses les seves subestacions associades, així com per sota dels llindars anteriors quan compleixin els criteris generals 1 o 2, o no incloguin les mesures pre204 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en línies elèctriques d'alta tensió, o discorrin a menys de 200 m de població o de 100 m d'habitatges aïllats en alguna part del recorregut, llevat que discorrin íntegrament en subterrani per sòl urbanitzat.
j) Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar no incloses a l'annex I, ni instal·lades sobre cobertes o teulades d'edificis, així com les que ocupin una superfície inferior a 5 ha, llevat que compleixin els criteris generals 1 o 2.
Grup 8. Projectes denginyeria hidràulica i de gestió de laigua.
f) Instal·lacions de conducció d'aigua a llarga distància no incloses a l'annex I, situades a sòl no urbà i que tinguin una longitud superior a 10 km, així com aquelles per sota aquest llindar quan compleixin els criteris generals 1 o 2.
g) Preses i assuts inclosos els seus recreixements i buidatges o dragatges dels embassaments, excepte actuacions de manteniment que no es desenvolupin en espais protegits, i que puguin modificar el règim ordinari de cabals.
Basses i altres instal·lacions destinades a retenir oa emmagatzemar aigua amb capacitat igual o superior a 200.000 metres cúbics, així com les compreses entre 200.000 i 5.000 metres cúbics, que compleixin algun dels criteris generals 1, 2 o 3.
Atenent a l'ANNEX III Criteris per determinar si un projecte de lannex II se sotmet a avaluació ambiental ordinària o simplificada.
Apartat A: Criteris esmentats a larticle 47.2 per determinar si un projecte de lannex II sha de sotmetre a avaluació dimpacte ambiental ordinària.
c) La capacitat d'absorció del medi natural, amb una atenció especial a les àrees següents:
1r Aiguamolls, zones riberenques, desembocadures de rius.
5è Àrees classificades o protegides per la legislació de l'Estat o de les comunitats autònomes; llocs Xarxa Natura 2000.
8è Paisatges i llocs amb significació històrica, cultural i/o arqueològica.
9è Àrees amb potencial afecció al patrimoni cultural.
10è Masses d'aigua superficials i subterrànies contemplades en la planificació hidrològica i els objectius ambientals respectius.
Apartat B: Criteris generals per a sotmetiment a avaluació ambiental simplificada de projectes situats per sota dels llindars establerts a l'annex II:
1. Projectes en espais protegits Red Natura 2000, en espais naturals protegits, en zones humides d'importància internacional (Ramsar), en llocs naturals de la Llista del Patrimoni Mundial, en àrees o zones protegides dels Convenis per a la protecció del medi ambient marí de l'Atlàntic del Nord-est (OSPAR) o per a la protecció del medi marí i de la regió costanera del Medi de la Biosfera de la UNESCO. No s'entenen inclosos els projectes expressament permesos per la zonificació i la normativa reguladora de l'espai, així com els projectes no susceptibles de causar efectes adversos apreciables, d'acord amb l'informe emès per l'òrgan competent per a la gestió d'aquest espai.
3. Projectes que, en fase dexplotació, prenguin aigua a partir de:
a) Masses d‟aigua superficial formalment declarades de mal estat/potencial ecològic, o amb bon estat/potencial ecològic, quan l‟extracció d‟aigua superi el 5 % del cabal mitjà en el punt de presa en un mes determinat, calculat a partir d‟una sèrie representativa d‟acord amb els criteris de la Instrucció de Planificació Hidrològica.
b) Masses d‟aigua subterrània en mal estat quantitatiu, o en bon estat quantitatiu, quan l‟extracció anual superi l‟1 % dels recursos disponibles.
c) Zones protegides per la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, Directiva Marc de l'Aigua, i en el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel perímetres de protecció de captacions per a consum humà, d'aigües minerals i termals, zones per a protecció d'hàbitats o espècies, d'espècies econòmicament significatives, reserves hidrològiques i aiguamolls d'importància internacional Ramsar o inclosos a l'Inventari Espanyol de Zones Humides [apartats 2 (a, b, c, gyh) i 3 (a pel Reial decret 907/2007, de juliol].
4. Projectes que, en fase d'explotació, aboquin aigua i puguin causar contaminació difusa o puntual, incloent-hi retorns, sobre:
a) Masses d'aigua superficial que no arriben al bon estat/potencial ecològic o químic.
b) Masses d‟aigua subterrània amb mal estat químic.
c) Zones protegides per la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, Directiva Marc de l'Aigua, i en el text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu protecció de captacions per a consum humà, d'aigües minerals i termals, zones per a protecció d'hàbitats o espècies, d'espècies econòmicament significatives, bany, zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari, zones sensibles, reserves hidrològiques i zones humides d'importància internacional Ramsar o inclosos a l'Inventari Espanyol de zones humides [apart, i 3 (aic) de l'article 24 del Reglament de la Planificació Hidrològica].
El Ministeri per a Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) té publicat a la seva web un espai de “Guies i directrius per a l'avaluació ambiental”, que té accés a aquest enllaç:
Després de l'aprovació del Pla Nacional de Regadius Horitzó 2008 per Reial Decret 329/2002, de 5 d'abril, el Ministeri va publicar dues guies per a l'elaboració de la documentació ambiental i l'avaluació d'impacte ambiental en aquells projectes de millora i consolidació de regadius a causa del gran nombre d'actuacions d'aquest tipus que es contemplaven en aquest Pla:
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit muntanyes est, urna lobortis inceptes enim ornare parturient pulvinar. Scelerisque davant pulvinar cursus at potenti eleifend pellentesque, massa habitant neque bibendum aliquet turpis, rhoncus nisi allibero praesent ad imperdiet. Fac faucibus porta el meu natoc luctus nisl, quam ridiculus primis vehicula ultricies diam, arcu in consequat ultris augue.
Vitae lacus davant fringilla condimentum turpis erat ultris aliquam consequat non convallis inceptes parturient, aenean ad dictum accumsan tellus morbi orci laoreet etiam quis libero senectus. Arcu lectus muntanyes vel conubia nullam cum pharetra meu, tempor nulla vitae parturient habitant dapibus felis, rutrum congue vivamus curabitur sol·licitudin tincidunt nisl. Facilisi laoreet lacus pellentesque mattis purus, llegeixo penatibus ac eget malesuada, et ultris fusce porttitor.
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit muntanyes est, urna lobortis inceptes enim ornare parturient pulvinar. Scelerisque davant pulvinar cursus at potenti eleifend pellentesque.
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit muntanyes est, urna lobortis inceptes enim ornare parturient pulvinar. Scelerisque davant pulvinar cursus at potenti eleifend pellentesque, massa habitant neque bibendum aliquet turpis, rhoncus nisi allibero praesent ad imperdiet. Fac faucibus porta el meu natoc luctus nisl, quam ridiculus primis vehicula ultricies diam, arcu in consequat ultris augue.
Vitae lacus davant fringilla condimentum turpis erat ultris aliquam consequat non convallis inceptes parturient, aenean ad dictum accumsan tellus morbi orci laoreet etiam quis libero senectus. Arcu lectus muntanyes vel conubia nullam cum pharetra meu, tempor nulla vitae parturient habitant dapibus felis, rutrum congue vivamus curabitur sol·licitudin tincidunt nisl. Facilisi laoreet lacus pellentesque mattis purus, llegeixo penatibus ac eget malesuada, et ultris fusce porttitor.