Demarcació hidrogràfica

1. S'entén per demarcació hidrogràfica la zona terrestre i marina composta per una o diverses conques hidrogràfiques veïnes i les aigües de transició, subterrànies i costaneres associades a les conques esmentades. Són aigües de transició, les masses d‟aigua superficial properes a la desembocadura dels rius que són parcialment salines com a conseqüència de la seva proximitat a les aigües costaneres, però que reben una notable influència de fluxos d‟aigua dolça. Són aigües costaneres, les aigües superficials situades cap a terra des d'una línia la totalitat de la qual de punts es troba a una distància d'una milla nàutica mar endins des del punt més proper de la línia de base que serveix per mesurar l'amplada de les aigües territorials i que s'estenen, si escau, fins al límit exterior de les aigües de transició. 2. Les aigües costaneres s'especificaran i s'inclouran a la demarcació o demarcacions hidrogràfiques més properes o més apropiades. 3. Els aqüífers que no corresponguin plenament a cap demarcació en particular, s'inclouran a la demarcació més propera o més apropiada, i es pot atribuir a cadascuna de les demarcacions la part d'aqüífer corresponent al seu àmbit territorial respectiu, i s'ha de garantir, en aquest cas, una gestió coordinada mitjançant les notificacions oportunes entre demarcacions afectades. 4. La demarcació hidrogràfica, com a unitat principal a efectes de la gestió de conques, constitueix l'àmbit espacial al qual s'apliquen les normes de protecció de les aigües previstes en aquesta llei sense perjudici del règim específic de protecció del medi marí que pugui establir l'Estat. 5. El Govern, per reial decret, escoltades les comunitats autònomes, ha de fixar l'àmbit territorial de cada demarcació hidrogràfica que ha de coincidir amb el del seu pla hidrològic.