Escleròfil

Relatiu a plantes o formacions vegetals adaptades a períodes perllongats de sequera i temperatures altes. Presenten mecanismes d'adaptació com fulles petites i dures, copa globular, tronc gruixut i baix, o arrels profundes. El bosc perennifoli mediterrani d'alzines o sureres és un exemple.

Endemisme

Relatiu a espècies vegetals o animals que són pròpies i exclusives d'un àmbit geogràfic determinat. A la península ibèrica hi ha unes mil set-centes, sobretot flora de muntanya, i només a les Canàries prop de cinc-centes (exemples: drago o tabaiba).

Cultiu

Genèricament, és la cria i explotació d'éssers vius (en el cas de l'agricultura, de plantes) amb finalitats científiques, econòmiques o industrials

Cultius industrials

Aquells cultius que necessiten una transformació industrial prèvia al seu consum, com els cultius destinats a la fabricació tèxtil, remolatxa sucrera, llavors oleaginoses, tabac, etc.

Concentració parcel·lària

Procediment, generalment organitzat per les administracions públiques en zones minifundistes, en què es fomenta l'agrupació de les parcel·les que componen una mateixa explotació agrària per millorar la productivitat i els rendiments. La seva mida més gran permet millors possibilitats de mecanització i d'un accés més fàcil a la terra de cultiu.

Clisèrie

Representació esquemàtica que mostra la distribució de l'Agricultura en pisos esglaonats en funció de l'alçada i l'orientació a les zones muntanyoses, així també estan determinades per la variació climàtica.

Comunitat de regants

Són corporacions de dret públic, adscrites als organismes de conca i compostes pels propietaris de sòl agrícola en una zona regable, que s'encarreguen d'organitzar els aprofitaments col·lectius d'aigües públiques, superficials i subterrànies que li són comuns.

Aparceria

Forma dexplotació agrícola consistent en la cessió de lexplotació de la terra a un tercer per part de la propietat, a canvi del pagament en forma duna part dels beneficis obtinguts.

Barbecho

Parteix d'una explotació agrícola cultivada amb tècniques de rotació, que queda temporalment sense cultivar, amb l'objectiu que es regeneri el sòl de manera natural en aquest temps.

Biogeografia

Parteix de la geografia que estudia la distribució de les espècies i les biocenosis sobre la Terra, així com les seves causes i relacions de parentiu. També, tenint en compte tant la distribució dels organismes (corologia) com la informació procedent d'altres ciències de la naturalesa (geografia, edafologia, bioclimatologia, geologia, etc.), estableix unitats territorials homogènies […]

caCatalà