Vega

Forma de relleu característica de conques sedimentàries i depressions, de topografia plana, baixa i regada per un riu. Els seus sòls al·luvials, molt fèrtils, tenen una clara vocació agrícola.

Unitat de paisatge

Gestió dels paisatges: les accions encaminades, des d'una perspectiva de desenvolupament sostenible, a garantir el manteniment regular d'un paisatge per tal de guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i mediambientals.

Vall

Plana de terra entre muntanyes o alçades. Conca d´un riu.

Serra

Serralada de muntanyes o penyals.

Ria

1. Tram inferior d'un riu, des de la desembocadura a la mar fins al lloc on puja la marea i es barregen les aigües dolces i les salades. 2. Antiga vall fluvial envaïda pel mar. 3. Vall fluvial que, a la seva desembocadura, és inundada per aigua marina a causa de l'enfonsament de la línia de […]

Protecció dels paisatges

Les accions encaminades a conservar i mantenir els aspectes significatius o característics d'un paisatge, justificats pel valor patrimonial derivat de la configuració natural i/o l'acció de l'home.

Rampa

1. Superfície fisiogràfica de pendent suau i perllongat, que enllaça les elevacions d'un massís muntanyós amb les planes encaixades en una conca sedimentària. 2. Part d'una superfície de cavalcament o de falla normal que forma els sectors inclinats de la falla on aquesta talla obliquament els contactes de les formacions. 3. […]

Rasa

Plataforma d'abrasió penjada.

Patrimoni paisatgístic

Espais i objectes materials visibles patrimonialitzats; patrimoni de les imatges artístiques i literàries acumulades des de la invenció del paisatge. També inclou el conjunt d'encants i de costum que resulten de les qualitats naturals dels llocs i dels arranjaments realitzats per la cultura local en funció de la naturalesa i del caràcter del lloc.

Penillanura

1. Forma de relleu que sol ocupar grans extensions i que, per efecte de l'erosió, presenta una superfície suaument ondulada, gairebé sense diferència d'alçada entre valls i interfluvis. Integrada per materials antics i erosionats, la formació correspon al final del cicle d'erosió, que es completa amb la destrucció total dels relleus. […]

caCatalà