Al començament del segle XX es regaven 1,2Mha
1902: Primer Pla Nacional d'Obres Hidràuliques.
1905: Llei de petits regadius.
1911: Llei de Grans Regadius.
1939: Llei aprovatòria del Pla general d'obres públiques.
1939: Llei de Bases per a la Colonització de Grans Zones.
1946: Llei d'expropiació forçosa per interès social.
1949: Llei de Bases de colonització i distribució de la propietat de les zones regables.
Per al compliment de la llei de 1939 en endavant es crea el Institut Nacional de Colonització (INC) (18 d'octubre de 1939) i posteriorment, el Servei Nacional de Concentració Parcel·lària (SNCP) (16 de febrer de 1953) i el 1967 queden integrats al costat del Servei de Conservació de Sòls a la Direcció General de Colonització i Ordenació Rural del Ministeri d'Agricultura
1971: La Llei 35 crea l'Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA) que assumeix les competències que les lleis en vigor poguessin assignar a qualsevol dels anteriors amb les finalitats següents:
a) La transformació econòmica i social de les grans zones i de les comarques que així ho necessitin
b) La creació, la millora i la conservació d'explotacions
c) El millor aprofitament i conservació dels recursos naturals
1973: Les actuacions de l'IRYDA es regulen mitjançant la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari el text del qual s'aprova pel Decret 118/1973.
1995: Amb la reforma administrativa del Ministeri d'Agricultura, desapareixen l'IRYDA i l'ICONA, i les seves competències s'integren a la nova Secretaria General de Desenvolupament Rural i Conservació de la Natura.
Concretament, les competències de l'IRYDA passen a la Direcció General de Desenvolupament Rural, que avui s'anomena Direcció General de Desenvolupament Rural, Innovació i Formació Agroalimentària. Dins la qual es troba l'actual Subdirecció General de Regadius, Camins Naturals i Infraestructures Rurals.
El seu objectiu és establir marc de protecció d'aigües continentals (superficials o subterrànies) i costaneres i promoure'n l'ús sostenible.
La política de regadius depèn del que estableixen els plans hidrològics de conca. Aquests es redacten d'acord amb allò establert al text refós de la Llei d'Aigües (RDL 1/2001) ia més s'insereixen en el marc normatiu definit en aquesta Directiva Marc de l'Aigua. Un aspecte important és larticle 9 de la Directiva que estableix el principi de recuperació de costos dels serveis relacionats amb laigua. Es tracta que la política de preus de l'aigua dels estats membres incentivi que els usuaris (on s'inclouen els regants) facin un ús eficient del recurs
El seu objectiu és la regulació del domini públic hidràulic, de l‟ús de l‟aigua i de les competències atribuïdes al‟Estat. Normes bàsiques de protecció de les aigües continentals, costaneres i de transició.
Art.41 estableix que els plans hidrològics s'elaboraran en coordinació amb les diferents planificacions sectorials que els afectin, i especialment amb allò establert en la planificació de regadius i altres usos agraris.
Cap.III determina que, amb caràcter general, regirà el següent ordre de preferència d'usos de l'aigua: proveïment de població, regadius i usos agraris, producció d'energia elèctrica, altres usos industrials, aqüicultura, usos recreatius, navegació i transport aquàtic i altres aprofitaments. També regula el règim de concessió daigües per al reg.
Art.114 estableix el cànon de regulació i tarifa dutilització de laigua, que hauran de satisfer tots els beneficiaris de les obres, de manera que compensin els costos dinversió que suporta lAdministració i satenguin les despeses dexplotació i conservació daquestes obres.
El PHR contempla:
a) Les mesures necessàries per a la coordinació dels diferents plans hidrològics de conca.
b) La previsió i les condicions de les transferències de recursos hidràulics entre àmbits territorials de diferents plans hidrològics de conca.
c) Les modificacions que es prevegin en la planificació de l'ús del recurs i que afectin aprofitaments existents per al proveïment de poblacions o regadius.
A més, conté la delimitació i la caracterització de les masses d'aigua subterrània compartides entre dues o més demarcacions, incloent-hi l'assignació de recursos a cadascuna.
Finalment, també haurà dincorporar la declaració com a obres hidràuliques dinterès general de les infraestructures necessàries per a les transferències de recursos.
– Primer cicle: aprovats per al període 2010-2015
– Segon cicle: aprovats per al període 2016-2021
– Tercer cicle: vigents per al període 2022-2027
– Quart cicle: a consulta el període 2028-2033
Reflecteixen la particularització dels objectius de la DMA i la Llei d'Aigües per a cada demarcació hidrogràfica.
Per a més informació: https://www.miteco.gob.es/es/agua/temas/planificacion-hidrologica/planificacion-hidrologica.html
Hi ha legislació comunitària en relació amb els regadius i l'ús eficient de l'aigua, destacant la Directiva Marc d'Aigües 2000/60/CE i el Reglament FEADER (UE) 1310/2013 les aplicacions del qual incideixen en la política de regadiu encara que la Política de regadiu és nacional.
La Constitució Espanyola distingeix les competències entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes:
Article 148 relatiu a les competències de les comunitats autònomes:
– 148.7 L'agricultura i la ramaderia, d'acord amb l'ordenació general de l'economia.
– 148.10 Els projectes, la construcció i l'explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i regadius d'interès de la comunitat autònoma.
Article 149 relatiu a les competències exclusives de l'Estat:
149.13 Bases i coordinació de la planificació general de lactivitat econòmica.
– 149.22 La legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics quan les aigües discorrin per més d'una comunitat autònoma.
149.24 Obres públiques d'interès general o la realització dels quals afecti més d'una comunitat autònoma
De manera esquemàtica, la distribució en alta correspondria a la Direcció General de l'Aigua del MITECO d'acord amb les Confederacions Hidrogràfiques, i la distribució en baixa correspondria a la Direcció General de Desenvolupament Rural, Innovació i Formació Agroalimentària del MAPA.
En alguns casos, els regadius són competència exclusiva de les comunitats autònomes, segons els seus Estatuts d'autonomia (excepte declaracions d'interès general). Només Aragó, Navarra, Catalunya, Extremadura, Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa disposen de legislació pròpia regulant el regadiu. Per a la resta s'aplica la Llei de Reforma i Desenvolupament Agrari el text del qual s'aprova pel Decret 118/1973.
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit muntanyes est, urna lobortis inceptes enim ornare parturient pulvinar. Scelerisque davant pulvinar cursus at potenti eleifend pellentesque, massa habitant neque bibendum aliquet turpis, rhoncus nisi allibero praesent ad imperdiet. Fac faucibus porta el meu natoc luctus nisl, quam ridiculus primis vehicula ultricies diam, arcu in consequat ultris augue.
Vitae lacus davant fringilla condimentum turpis erat ultris aliquam consequat non convallis inceptes parturient, aenean ad dictum accumsan tellus morbi orci laoreet etiam quis libero senectus. Arcu lectus muntanyes vel conubia nullam cum pharetra meu, tempor nulla vitae parturient habitant dapibus felis, rutrum congue vivamus curabitur sol·licitudin tincidunt nisl. Facilisi laoreet lacus pellentesque mattis purus, llegeixo penatibus ac eget malesuada, et ultris fusce porttitor.
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit muntanyes est, urna lobortis inceptes enim ornare parturient pulvinar. Scelerisque davant pulvinar cursus at potenti eleifend pellentesque.
Lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit muntanyes est, urna lobortis inceptes enim ornare parturient pulvinar. Scelerisque davant pulvinar cursus at potenti eleifend pellentesque, massa habitant neque bibendum aliquet turpis, rhoncus nisi allibero praesent ad imperdiet. Fac faucibus porta el meu natoc luctus nisl, quam ridiculus primis vehicula ultricies diam, arcu in consequat ultris augue.
Vitae lacus davant fringilla condimentum turpis erat ultris aliquam consequat non convallis inceptes parturient, aenean ad dictum accumsan tellus morbi orci laoreet etiam quis libero senectus. Arcu lectus muntanyes vel conubia nullam cum pharetra meu, tempor nulla vitae parturient habitant dapibus felis, rutrum congue vivamus curabitur sol·licitudin tincidunt nisl. Facilisi laoreet lacus pellentesque mattis purus, llegeixo penatibus ac eget malesuada, et ultris fusce porttitor.
Català 
Español 
English (UK) 
Français 
Galego 
Euskara